5 de gener de 2009

Una història de la Cosmologia


He aprofitat les vacances de Nadal per llegir la "Historia de la Cosmología", de Helge Kragh, publicada l'any passat per Crítica (Barcelona) dins de la seva exquisita col·lecció Drakontos. És un llibre interessantíssim, gens pesat de llegir. Fa temps que m'interesso per l'univers i abans de començar la carrera de Física havia aplegat una bona col·lecció de literatura de divulgació sobre el tema. La major part dels llibres, però, tendeixen a exposar els models científics vigents, mentre que les referències històriques solen reduir-se a la concepció de l'univers dels antics grecs i medievals. Aquest llibre, però, revela la complexitat de l'evolució del pensament cosmològic. El filòsof de la ciència T. Kuhn ja ho deia que els llibres de text solen presentar els models científics complets i coherents, sense mostrar les ziga-zagues necessàries per arribar a assolir-los: segons aquesta manera de fer (altrament lògica si no volem triplicar el nombre de pàgines dels llibres de text científic), sembla que totes les teories científiques superades siguin acientífiques.

D'altra banda, pel que fa a la Cosmologia, cal dir que la darrera dècada s'han produït notables avenços observacionals que han canviat una part substancial del paradigma cosmològic. Per tant, els llibres de Gamow, Weinberg, Hawking, Gribbin, esdevenen obsolets i l'obra de Kragh actualitza els meus coneixements.
Ara bé, com que aquest blog parla de l'edició en llengua catalana, he de deixar el llibre de banda i voldria tractar un parell de temes que m'han sorgit arran d'aquesta lectura:

a) Llibres de cosmologia en català. La cosmologia, una branca del coneixement entre la ciència i la filosofia, però també l'astronomia i l'astrofísica són de les disciplines científiques que compten amb més literatura de divulgació. El fenomen no és nou, ja que existeixen obres sobre l'Univers adreçades al gran públic des del segle XIX, amb Camille Flammarion a França o Agnes M. Clerke a Irlanda i Anglaterra. Actualment, existeixen molts autors coneguts de divulgació científica sobre l'univers, sobretot anglosaxons i francesos que són traduïts a manta al castellà. Editorials catalanes com Crítica o Tusquets hi han consagrat col·leccions esplèndides. Malauradament, a penes es fan traduccions al català. Els èxits editorials estrangers aterren a Catalunya per ser traduïts directament i únicament al castellà per ser irradiats a tot el món hispànic. Pel que fa a autors espanyols, els temes astronòmics i cosmològics han estat poc tractats, amb diversos llibres més o menys efímers; potser hi destaca José Manuel Sánchez Ron, més centrat però en la història de la física. El mateix es pot afirmar dels autors catalans, els quals solen provenir de les universitats.
Una excepció: el professor Eduard Salvador, cosmòleg de la UB, és dels pocs que ha divulgat temes cosmològics en llengua catalana. Recordo el seu llibret "L'Univers conegut", publicat per Barcanova en la seva col·lecció Biblioteca Cultural (llàstima que ja no existeixi!), que es llegia perfectament bé pel públic llec. L'obreta fou editada el 1992, just l'any que es donava a conèixer l'espectre de cos negre de la radiació de fons de microones amb les seves petites inhomogeneïtats. Avui en dia el llibre ja és obsolet, ja que des del 1998 els coneixements cosmològics han sofert una expansió notable amb el descobriment que l'univers s'accelera i està ple d'energia fosca.
Una altra excepció: potser l'autor que ha escrit més sobre l'univers en català és l'eminent David Jou, professor sitgetà de la UAB, també poeta. Li conec el "Matèria i materialisme", un llibret molt recomanable, i "El laberint del temps".
Pocs llibres més trobaríem d'autors catalans (i en la nostra llengua) que parlin sobre cosmologia.

b) Dèficit històric de cosmòlegs hispànics. Kragh és un reputat historiador de la ciència danès (que escriu en anglès, com és habitual entre els autors escandinaus). En el llibre que comentava a l'inici de l'escrit, Kragh fa un repàs molt clar de la història de les idees que han forjat els coneixements dels humans sobre l'univers, des dels antics grecs a les teories més actuals. Kragh hi cita molts científics i destaca que, el darrer segle, les contribucions a la cosmologia han provingut de moltes nacionalitats, tot i que -això no ho diu- sovint amb la intermediació dels Estats Units o el Regne Unit. Sense la promoció històrica d'aquests països a la recerca mitjançant cervells reclutats arreu no s'explicaria, per exemple, la presència de tants indis en la cosmologia (com Narlikar o Chandrasekhar). Ara bé, a banda de científics provinents de les grans potències (USA, UK, Alemanya, França o Rússia), l'estudi de l'univers ha rebut aportacions de bona part dels països de cultura occidental (i d'alguns orientals, com Japó). Kragh arriba a citar estonis (Ernst ölpik), suecs (Alfvén), danesos (Hertsprung), mexicans (Vallarta), austríacs (Selety), neerlandesos (Sitter), entre d'altres. Ara bé, no n'hi ha ni un d'espanyol i, per tant, tampoc català. Bé, no oblidem Francesc Aragó, el físic nascut al Rosselló, que el fan passar per francès.

El mercat editorial en llengua catalana, petit però considerable, hauria d'apostar molt més per la divulgació de temes científics, i l'univers és potser dels que més atrauen als lectors. Potser, llavors, molts científics catalans s'animarien a publicar per al gran públic, tal com ho han fet els meteoròlegs, un col·lectiu mediàtic que està present en el panorama editorial català.

Cap comentari:

Publica un comentari