Gran descobriment d'aquest autor, poc conegut avui en dia i no prou valorat. Un magnífic coneixedor de la literatura i la història, Carmona, tot i haver nascut a Lleida, no va aprendre el català fins molts anys més tard, ja que de petit la seva família va marxar cap a Madrid.
Carmona escriu amb gran erudició, directe i crític. Contraposa dues cultures paral·leles en el desvetllament cultural de la Catalunya al segle XIX: els jocfloralescos (Rubió i Ors, Aribau, Guimerà) i els xarons (Robreño, Clavé, Monturiol, Pitarra). La seva proposta, marcadament d'esquerres, realça el paper dels autors oblidats de la renaixença catalana (denominació que Carmona a penes utilitza). És l'altra meitat que no ens van explicar a l'escola. Ara, m'agradaria llegir alguna història cultural del nostre país que parli dels "primitius" del segle XVIII i primers del XIX.
23 de setembre del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada