Pensament polític català

Pensament polític als Països Catalans, 1714-2014

Enric Pujol i Jaume Renyer (ed.)
Col·lecció Temes Contemporanis

Centre d'Estudis de Temes Contemporanis i Editorial Proa, 2007 - 364 pàgines

Els editors del present llibre es dolen en la introducció de la dificultat de crear una línia acadèmica sobre l'estudi del pensament polític català (compte, no d'història política, que d'aquesta n'hi ha molta). Per posar remei a aquesta mancança, els editors organitzaren un congrés a Lleida l'any 2006 per començar a elaborar una síntesi històrica "de les idees i dels corrents polítics més influents als Països Catalans d'ençà del període modern". D'aquells debats, amb ponents de solvència, n'ha sortit aquest publicació que cal rebre amb gran interès.

Es tracta d'una obra amb vocació seminal, "per tal d'obrir noves línies de treball de cara a l'esdevenidor", que compta amb la col·laboració del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis, un think tank que té una producció bibliogràfica poc coneguda, però d'una qualitat excel·lent. Els editors van fixar l'inici del tema al segle XVII, període on es começaren a plantejar diversos problemes encara oberts actualment. Normalment, een aquesta mena de reculls de treballs, l'interès varia notablement d'un a l'altre, però en aquest cas els diversos autors aconsegueixen mantenir al màxim la curiositat de l'autor i el nivell de llegibilitat per als no-iniciats.

Després d'haver llegit àvidament el llibre, destaco els capítols de Joaquim Albareda (sobre el segle XVIII), Pere Anguera (federalisme i republicanisme), Ferran Toledano (conservadorisme), Agustí Colomines (catalanisme), Josep Gelonch (sobre la figura de Josep M. Xammar), Albert Balcells (anarquisme, socialisme i comunisme), Jaume Renyer (republicanisme contemporani) i Felip Martí-Jufresa i Gerard Rosich (revolució). Al final, es fa una valoració de les ideologies emergents, on tots els autors conclouen amb pessimisme sobre la creativitat ideològica del nou mil·leni. Tant sols Renyer aposta pel republicanisme catalanista com a ideologia que encara presenta molts fronts per desenvolupar. També Jordi Casassas s'expressa en aquesta línia (de fet, l'emergència de diversos think tanks a Catalunya els darrers anys exploren aquesta via). Sorprèn la poca fe dels autors del darrer capítol sobre la incidència dels moviments antiglobalització en la nostra societat. Estic d'acord que aquestes ideologies, a l'igual que les alternatives verdes (ecologisme, slow movement, etc.), no són prou fortes per generar una gran ideologia holística, com ho fou el marxisme, però crec que cal donar confiança que es desenvolupin més, malgrat la crisi que estan patint actualment.

En definitiva, espero que el llibre sigui una font generadora de futurs estudis en la línia de pouar en les bases del pensament polític català i en la recerca de la complexitat de la societat, tan necessària en un món on sembla que triomfen les idees simplistes i lineals (i demagògiques).