Manual de sociolingüística

Manual de sociolingüística

Toni Mollà
Col·lecció Graella

Editorial Bromera, 2002 - 246 pàgines

Toni Mollà, el prolífic sociolingüista de Meliana, ja havia endegat la publicació del "Curs de Sociolingüística" ara fa vint anys en la mateixa editorial. En aquest llibre Mollà en fa una revisió condensada i, val a dir, agraïda. Ja se sap que dins l'òrbita cultural catalana han estat els valencians els que més han treballat el camp de la sociolingüística, almenys des del pla teòric (els catalans han treballat més els temes pràctics: planificació, legislació, etc.) No existeixen gaires obres sobre aquests temes que s'hagin publicat en aquest nou segle que ja tenim ben estrenat. És per això que, al meu entendre, aquest llibre de Mollà esdevé un dels més actuals i necessaris per als interessats en aquest tema. A banda de presentar els conceptes i principis bàsics propis de la disciplina, en tot moment no es perd la referència a la realitat més propera, la catalanovalenciana (a penes es parla del context balear, el nordcatalà o el de la Franja, clarament per la limitació de l'espai disponible). La presentació dels temes és lúcida, directa i molt equilibrada, com correspon a un bon manual.
Ara bé, l'abast de l'obra no permet a l'autor endinsar-se en determinats temes, com, per exemple, l'anàlisi de les polítiques lingüístiques des d'altres perspectives socials, alienes a la sociologia: política, postcolonialisme, estudis culturals, etc. I també, en totes les obres de sociolingüística s'hi troben a faltar els conceptes elaborats des de la psicolingüística. Convinc amb l'autor que la llengua s'ha d'analitzar des de la perspectiva social (o psicosocial), però entenc que cal el concurs de tots els corpus teòrics de les ciències socials i els estudis culturals per abordar el tema.
Com és que, si el tema de la llengua es pot comprendre des d'un punt de vista científic (des de les ciències socials), encara hem de sentir dir tantes mentides i incongruències en la vida pública quotidiana?
Com es tracten actualment des de l'àmbit acadèmic (o almenys, des de la recerca i el pensament) els problemes de les minories, un cop superats els plantejaments marxistes dels anys setanta?
Què pot aportar la disciplina històrica, amb totes les seves branques de pensament, a l'estudi de la llengua?
Què dir-ne dels següents conceptes: etnicitat, estat, colonialisme, immigració, neoliberalisme, Unió Europea?

Un parell d'observacions més que em venen a partir de la lectura del llibre. Cal dotar-se d'un bon feix de coneixement de les realitats lingüístiques d'altres comunitats de tot el món (Québec, Bèlgica, Hongria, Letònia, Perú, Indonèsia, etc.) per tal d'estudiar el cas català amb més perspectiva. I, finalment, em sorgeix la següent pregunta: existeix un pensament sociolingüístic castellà, més enllà de l'estudi dels registres i les variants dins del propi idioma? Dóna la sensació (i també en altres disciplines, com ara la historiografia) que existeixen escoles de pensament molt separades entre el centre del Regne i les perifèries plurilingües.