Hiperconcentració dels editors

Esfereïdor l'article publicat per l'escriptor francès Pierre Lepape a Le Monde Diplomatique (el Dipló) i que podeu llegir en català a l'edició andorrana d'aquest prestigiós rotatiu. Lepape s'adhereix a les tesis divulgades per André Shiffrin. A l'inici de l'article apunta dos dels grans trets definitoris de l'edició mundial actual: a) "l'afebliment espectacular de l'edició en els països pobres"; b) el fort i creixent pes específic que té l'edició del món anglosaxó, d'altra banda blindat a la producció estrangera: només el 3% de la literatura publicada al Regne Unit és importada d'altres països. Amb un panorama així, els catalans que van anar a Frankfurt (i, no ho oblidem, hi van cada any) ni tan sols van intentar penetrar en aquest enorme mercat, sinó que van decantar-se cap a espais editorials molt més oberts, com l'alemany (tampoc es pot dir que el món editorial espanyol sigui gaire receptiu a la producció llibrària catalana).
D'altra banda, el llibre no només es tracta com un producte comercial (cosa que no és nou, sinó que ja els romans el mercadejaven), sinó que se'n demana la plena rendibilitat financera. Tot això provoca una sèrie de mals: hiperconcentració dels editors, imposició i control dels temes sobre què versaran els nous llibres (s'imposa la World Literature davant els autors nacionals, així com el llibre mediàtic), sobreproducció (a l'Estat espanyol ja s'ha arribat a un punt perillós de sobreproducció llibrària, precisament en un lloc on no es llegeix pas gaire), precarietat dels treballadors intel·lectuals (per quan un conveni col·lectiu per als tècnics editors del nostre país?), etc.
També les llibreries en resulten afectades: tancament dels establiments petits, extensió de grans cadenes, tendència cap a la ideologia única, reducció del llibre de fons, etc.
En fi, per pensar-hi.