Consell 3: classificacions conceptuals

Existeixen diversos sistemes de classificació conceptual bibliogràfica. Les anomenades decimals estan constituïdes per un conjunt més o menys reduït de categories (una desena) que es despleguen en una jerarquia de subcategories i altres divisions. Els sistemes més emprats al món són la Classificació Decimal Universal (sobretot a Europa), la Dewey Decimal Classification i la Library of Congress (LCC). Aplicar una classificació d'aquesta mena a una biblioteca personal és desaconsellable, perquè és difícil i comporta temps. Ara bé, el nivell superior d'aquestes classificacions pot emprar-se per classificar els documents bibliogràfics en grans camps temàtics que ajuden a tenir una primera aproximació a la col·lecció. En altres escrits veurem altres sistemes de classificació temàtica més útils per a descriure amb més precisió els documents.
La taula següent mostra dos sistemes classificatoris universals:

Dewey (DCC)	Decimal Universal (CDU)
000 Generalitats	0 Generalitats
100 Filosofia	1 Filosofia, Psicologia
200 Religió	2 Religió i Teologia
300 Ciències socials	3 Ciències Socials
400 Llengües	4 vacant
500 Ciències pures	5 Ciències Naturals
600 Ciències tècniques	6 Tecnologia
700 Arts	7 Art
800 Literatura	8 Lingüística, Literatura
900 Geografia i Història	9 Geografia, Biografia, Història

Aquesta mena de classificacions tenen un caràcter universal (generalista), és a dir, pretenen abastar tot el territori disciplinar possible. Això fa que siguin poc aplicables a les biblioteques personals, sovint molt centrades en unes quantes matèries. Ara bé, en molts casos aquests sistemes poden ser adaptats perfectament en les biblioteques personals, amb unes petites modificacions. Per exemple, jo utilitzo el camp Ciències Territorials, que agrupa documents sobre geografia, urbanisme i gestió del territori.
En l'àmbit estrictament científic-acadèmic, existeixen altres classificacions més útils, com la Nomenclatura de la UNESCO. També existeixen classificacions específiques per a disciplines específiques, com el PACS utilitzat en Física i Astrofísica o la MSC per a les Matemàtiques, però aquests sistemes són ja massa detallats per ser aplicats (en canvi, poden ajudar al desenvolupament del fons de biblioteques).
Finalment, des de l'àmbit comercial (llibreries i editorials) existeixen classificacions molt generals i bàsiques, que tenen en compte sobretot el comprador del producte escrit. Per exemple, el Ministeri de Cultura espanyol distingeix set subsectors temàtics: Infantil i Juvenil, Llibres de text, Creació literària, Ciències socials i Humanitats, Ciència i Tecnologia, Temps lliure i Altres. Aquesta és una classificació aplicable en biblioteques familiars. En fi, cal saber-se confeccionar la classificació més a mida per a la biblioteca personal, sempre tenint en compte que ha de contenir pocs elements.