8 de març de 2009

Una història de la lectura

Un dels temes que més m'apassionen és la lectura, analitzada des de tots els punts possibles: històric, psicològic, social, etc. En aquest post vull repassar uns quants llibres que parlen de l'estudi històric de la lectura, cap dels quals, malauradament, no ha estat traduït al català.

Una historia de la lectura
Alberto Manguel
Alianza, 2002 - 494 pàgines

Potser un dels llibres més celebrats que tracten el concepte de la lectura des d'un punt de vista ampli (és a dir, no només històric) és aquest d'Alberto Manguel. Manguel, escriptor argentino-canadenc, és un amant reconegut dels llibres i la lectura. Escrit amb un estil personal, divulgador però rigorós, Manguel parla de les maneres de llegir en la història, el paper de la imatge, el llibre com a material, la lectura privada i la pública, les classificacions conceptuals, les relacions entre el lector, l'autor i el traductor, la censura, etc. Es toquen molts temes, molt ben entrelligats. És un llibre eclèctic (com diu el mateix autor, pàg. 433) i molt amè. El recomano per tothom que vulgui tenir unes nocions dels temes apuntats.

A History of Reading
Steven Roger Fischer
Reaktion Books, 2005 - 384 pàgines

Un enfocament més històric de la lectura i també rigorós és aquest llibre de Steven R. Fischer, que també en va publicar un sobre la història de l'escriptura i un altre sobre la del llenguatge. També és un llibre amè, divulgador i fàcil de llegir. El neo-zelandès Fischer repassa la història de la lectura (les formes de llegir) des dels temps protohistòrics a l'actualitat, en una perspectiva alhora cronològica com transcultural. Em va agradar perquè tracta també la lectura en altres cultures que no són occidentals, especialment les asiàtiques (per això, el llibre duu el subtítol Globalities). El cas japonès em va impressionar notablement, perquè ha estat una cultura eminentment lectora ja des de l'edat mitjana.

Histoire de la lecture dans le monde occidental

Guglielmo Cavallo i Roger Chartier (editors)
Éditions du Seuil, 2001 - 587 pàgines

Potser una de les obres capitals sobre l'estudi de la lectura sigui aquesta. Es tracta d'una obra col·lectiva, dirigida pels eminents Roger Chartier i Guglielmo Cavallo (els dos gurús sobre el tema, malgrat que mai no he llegit res d'ells, tret d'aquest llibre). Tot i que presenta el tema des d'un punt de vista històric, els seus capítols contenen profundes reflexions sobre el fet de llegir. Així, el primer capítol sobre la lectura a Grècia (escrit per Jesper Svenbro) fa un estudi filològic sobre els orígens de la lectura silenciosa, mentre que Jacqueline Hamesse presenta el model escolàstic de lectura. També hi ha capítols sobre la lectura en època romana, la imprenta i l'humanisme, el món jueu medieval, les visions protestants, la popularització durant l'edat moderna i els nous lectors del segle XIX (dones, infants i obrers). Són capítols profunds i especialitzats, però d'una gran qualitat. Recomanat per lletraferits amb ganes d'aprofundir.


El mundo sobre el papel
El impacto de la escritura y la lectura en la estructura del conocimiento

David R. Olson
Gedisa, 1998 - 349 pàgines

De tots aquests llibres que diem, aquest és potser el que presenta una lectura i comprensió més difícils, ja que es tracta d'una obra molt tècnica i densa. Olson, canadenc, és un altre dels grans estudiosos de la cultura escrita, amb una aproximació més antropològica i cognitiva al tema.
En primer lloc, l'autor posa en dubte un conjunt de creences sobre la cultura escrita. Després analitza la lectura en diverses societats: experiències sobre la cognició en cultures àgrafes, Grècia clàssica i Renaixement. Després fa una revisió de la història de la cultura escrita i aporta el concepte de força il·locucionària, amb el qual analitza diversos materials: la psicologia infantil, l'autoria medieval, el discurs científic clàssic i la representació gràfica (pren els casos de la cartografia i la pintura flamenca).
Al final del llibre, resumeix les conclusions en vuit punts:
a) L'escriptura fou responsable de fer conscients determinats aspectes de la llengua oral, és a dir, de transformar-los en objectes de reflexió i anàlisi;
b) No hi ha cap sistema d'escriptura que torni conscients tots els aspectes d'allò que es diu (quan Empèdocles digué que la mar era la suor de la Terra, què volia expressar?);
c) És molt difícil fer conscient allò que l'escriptura com a model no representa;
d) Un cop s'ha assimilat l'escriptura com a model, és extremadament difícil deixar de pensar en aquell model i adonar-se'n de com altres persones no familiaritzades perceben la llengua;
e) Els poders expressius i reflexius de la parla i l'escriptura són complementaris i no similars;
f) Una implicació important de la cultura escrita deriva de l'intent de compensar allò que es perd en la transcripció (és a dir, l'escriptura no representa prou bé les intencions de l'autor respecte de l'auditori);
g) Una vegada que els textos es llegeixen d'una nova manera (per exemple, amb el protestantisme), la natura també és llegida de manera anàloga;
h) Una vegada reconeguda la força il·locucionària d'un text com l'expressió d'una intencionalitat personal i privada, els conceptes per representar la manera en què cal prendre un text proporcionen els conceptes necessaris per a la representació de la ment.
Llavors, per a Olson la lectura és la recuperació/postulació d'una intenció destinada al receptor per a un text que és justificable a partir de les proves gràfiques disponibles. La cultura escrita seria una condició social i cognitiva, l'habilitat per participar activament en una comunitat de lectors que han acordat una sèrie de principis de lectura, un conjunt de textos considerats com a significatius i un acord sobre les interpretacions vàlides d'aquests textos.
Tot això afecta a la manera de pensar, que és cultural: "La nostra moderna concepció del món i de nosaltres mateixos són el producte de la invenció d'un món sobre el paper." (pàg. 310)


Estirant el fil obert per Olson, podríem mirar de trobar altres llibres sobre la relació entre llegir, escriure, pensar, investigar, conèixer, descobrir, escoltar...
D'altra banda, no voldria oblidar l'aportació que ha fet recentment des del nostre país Daniel Cassany, més preocupat per les formes de la lectura contemporània, i el qual penso tractar en algun altre post més endavant.

Cap comentari:

Publica un comentari